Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones. Alço la copa on mor la lluna en vi molt dolç. M’he emborratxat de solitud. Maria Mercè Marçal Si voleu llegir més espurnes de Maria Mercè Marçal feu. Continue reading
Soc partidària de contestar que sí, que existeix una literatura de dones, gairebé per una raó política.. Continue reading
Perquè el drac és, per a mi, la imatge de tot allò que és exclòs, i allò que és exclòs retorna en forma. Continue reading
Torno el mirall al calaix de la nit i esborro el rastre, travessat d'agulles. Se'm bada als dits la tristor de. Continue reading
Res no et serà pres: vindrà tan sols l’instant d’obrir dòcilment la mà i alliberar la. Continue reading
Cap home, que jo sàpiga, no s'ha vist impel·lit a la tria dolorosa entre paternitat i escriptura. Maria. Continue reading
Ser dona i tenir una llengua en situació precària són dues coses que s'assemblen molt. Maria Mercè. Continue reading
Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem. Continue reading
Dels condicionants amb què vaig néixer –ser dona, de classe baixa i nació oprimida–, els que m'han marcat. Continue reading
Que el foc emporpri l’hora muda i desclavi llengua i camins. Que el dia neixi, nu, del desglaç. Maria Mercè. Continue reading
