Hem superat tots els límits. S’imposa un retorn al desordre.
Per llegir més espurnes de Carles Hac Mor feu clic aquí.
Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 – Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016),[1] fou un escriptor català.
Conreà gèneres d’invenció personal, com ara l’ escalaborn, la paraparèmia i l’ hiposeptimí.[2] Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball.[3] Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual, Ampit i L’avioneta, i n’impulsà d’altres. Col·laborà en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona. Va obtenir el Premi Espais a la Crítica d’Art 1988 i el Premi Joan Fuster d’assaig de 1998 i va escriure centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà «l’acció artística» (happening o performance).
De la diversitat de gèneres que practicava, ell comentava:
«És una dispersió molt aparent. A més de poesia he escrit assaig, textos sobre artistes… ¿Però realment és assaig o crítica? O és poesia, o una mena de poesia teòrica. La meva dita novel·la La fi del món és més aviat una antinovel·la. Potser la gent que diu que jo no faig poesia tenen raó i és antipoesia. L’antipoesia també és poesia, tot i que tampoc s’ha d’institucionalitzar l’anti.«[4]
Segueix-nos:
