Qui es quedi a casa quan comenci la batalla, i deixi la seva lluita als altres, aquest, haurà de ser previsor. Perquè qui no comparteix la batalla, compartirà la derrota. Ni tan sols la batalla evita qui vol evitar-la.
Per llegir més espurnes de Bertolt Brecht feu clic aquí.
Eugen Berthold Friedrich Brecht, més conegut com a Bertolt Brecht (Augsburg, 10 de febrer de 1898 – Berlín Oriental, 14 d’agost de 1956) va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle xx.
Fou guardonat repetides vegades, tant a l’Alemanya de l’Est com a la de l’Oest, així com internacionalment.
A principis de 1933, la representació de l’obra La presa de mesures va ser interrompuda per la policia i els organitzadors van ser acusats d’alta traïció.
El 28 de febrer —un dia després de l’incendi del Reichstag— Brecht, amb la seva família i amics, va abandonar Berlín i van fugir a través de Praga, Viena i Zuric cap a Skovsbostrand (Dinamarca), on va passar cinc anys. El maig de 1933, tots els seus llibres van ser cremats en públic pels nacionalsocialistes.
L’exili de Brecht va ser segurament el moment més dur de la seva vida; però, tanmateix, durant aquest període, va escriure algunes de les seves millors obres. Trobant-se en una situació econòmica difícil, va haver de viatjar a Londres, París, i fins i tot a Nova York, perquè se li permetés la representació de les seves obres.
A part de les obres teatrals, va escriure també contribucions per a diverses revistes d’emigrants.
L’any 1939 va abandonar Dinamarca, per viure durant un any en una granja prop d’Estocolm i l’abril de 1940 va fugir cap a Hèlsinki. Durant aquesta època va escriure La vida de Galilei.
En aquesta obra de teatre, va retratar en part la seva pròpia situació en la societat: Galilei mai es dirigeix directament contra l’Església; en aquest cas, la Inquisició l’hagués pogut titllar d’heretge.
Brecht va actuar de manera semblant durant el seu exili: mai es va pronunciar explícitament crític contra l’autoritat, l’estat i la societat, sinó sempre d’una manera subliminal; amb la crítica justa per no arribar a ser màrtir de les seves pròpies idees.
L’estiu de 1941 va viatjar des de Moscou en l’exprés transsiberià cap a Vladivostok. Des de l’est de l’URSS, va viatjar amb vaixell a Califòrnia (Estats Units), on es va establir a Santa Monica, a prop de Hollywood, i es va proposar treballar en la indústria cinematogràfica.
Ho va aconseguir tan sols en part. A més, va organitzar algunes representacions teatrals menors, en la majoria dels casos en escenaris d’emigrants. Amb prou feines va tenir ocasió d’actuar políticament.
Es va descriure a si mateix com un «mestre sense alumnes», ja que els nord-americans no semblaven estar interessats en la seva feina. Per tant, va decidir concentrar-se únicament en les seves obres majors, com La vida de Galilei, que va ser estrenada el 9 de setembre de 1943 al teatre de Zuric.
Ja finalitzada la Segona Guerra mundial, la seva situació no millora: el maccarthisme obre una «cacera de bruixes» contra els intel·lectuals i artistes d’idees comunistes,[1] i les autoritats dels Estats Units, que atribuïen a Brecht idees comunistes, van fer que el 30 d’octubre de 1947 el Comitè d’Activitats Antiamericanes l’interrogués.
L’endemà (durant l’estrena de La vida de Galilei a Nova York) Brecht va fugir dels Estats Units i va viatjar des de París cap a Zuric. Allí va passar un any, ja que Suïssa era l’únic país on podia viatjar, car li havia estat prohibida l’entrada a Alemanya occidental. Tres anys després, va obtenir la nacionalitat austríaca.
A començaments de 1949 es va traslladar, amb un passaport txec i des de Praga cap a Berlín de l’Est. Va viure a la «casa de Brecht» i va ser director general del Deutsches Theater. La tardor del mateix any va fundar, juntament amb Helene Weigel, el Berliner Ensemble.
A continuació, va treballar d’una manera molt compromesa per al teatre i va tenir, fins i tot, algunes actuacions per invitació a algunes capitals europees occidentals. Aquest fet li va causar tensions amb la direcció del Sozialistische Einheitspartei Deutschlands (Partit Socialista Unificat d’Alemanya), així com amb representants de la burocràcia cultural i de la vida del teatre, i diverses obres seves van ser rebutjades.
El 1954, fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
El maig de 1956, Brecht va ingressar a l’hospital Charité de Berlín Est malalt d’una grip. Va morir el 14 d’agost d’aquest mateix any a Berlín Est a causa d’un atac de cor.
Segueix-nos:
