Que només els petons ens tapin la boca.
Poema sencer:
Que només els petons
ens tapin la boca,
que siguin els teus llavis
que em regalin el bes.
Que el cor em bategui
en polsos convulsos,
i tota jo em liqüi
amb el foc d’un anhel.
Que només els petons
ens cusin la boca,
i entre les cames brodin
gemecs de plaer.
Que només els petons
ens tapin la boca,
que no ens pugui callar
ni la por ni el neguit.
Que sempre tinguem
una resposta als llavis,
una cançó als ulls,
i una lluita al puny.
Que només els petons
ens tapin la boca,
i els crits silenciats
ens mostrin el camí.
Hola,
Em dic Pilar Navarro i el poema és meu. El podeu trobar al meu blog Univers madur
M’agrada que en feu difusió.
Perfecte Pilar, a la que tingui temps ho modifico.
Moltes gràcies i molts ànims a seguir fent poemes, aquest en concret m’encanta i ha tingut molt seguiment entre les lectores i lectors del bloc.
Una abraçada
M’ha encantat el teu poema!!! Tendre ,dolç i apassionat!!! Preciós!! Gràcies!!!