Wisława Szymborska – Res no passa dues vegades

Res no passa ni passarà mai
dues vegades. A causa d’això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.

Encara que fóssim els alumnes
més llonzes de l’escola del món, 
no tornarem a repetir
ni cap estiu ni cap hivern. 

No hi ha un dia bessó d’un altre
ni dues nits de ben semblants, 
dues besades de forma igual
ni dues idèntiques mirades.

Ahir, quan algú va esmentar
el teu nom davant meu en veu alta, 
per a mi va ser com si una rosa
hagués entrat per la finestra. 

Avui, ara que estem junts, 
m’he tombat de cara al mur. 
Una rosa? I què és una rosa? 
És una flor? O bé una pedra?

Per què, mala hora, t’interposes
amb una por innecessària?
Existeixes, doncs has de passar. 
Hauràs passat, i serà bell altra vegada. 

Somrients, mig encerclats, 
provàvem de retrobar la concòrdia, 
per bé que som tan diferents
com dues gotes pures d’aigua.

Wisława Szymborska

Per llegir més espurnes de Wisława Szymborska feu clic aquí.

Wisława SzymborskaAFI [viˈswava ʂɨmˈbɔrska], nom complet: Maria Wisława Anna Szymborska (BninPolònia2 de juliol de 1923[1]Cracòvia2012) fou una poeta polonesa, guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1996.[2] És reconeguda per haver escrit poesia filosòfica amb un llenguatge comprensible per a qualsevol persona per la seva senzillesa.[3]

Va néixer com a Maria Wisława Anna[4] el 2 de juliol de 1923 a la població de Bnin, que avui en dia forma part de la ciutat de Kórnik.[2] Els seus pares foren Wincenty Szymborski (el plenipotenciari del comte Władysław Zamoyski) i Anna de Rottermund.[1] Durant la seua infància anava a casa de la seua iaia Karolina per vacances. Quan fou adulta seguí visitant-la fins a la mort d’aquesta familiar, el 1948.[5]

De ben jove, el 1931, la seva família es va traslladar a Cracòvia, on realitzà els estudis amb les germanes ursulines.[6] Durant la Segona Guerra Mundial treballà en la Companyia de Ferrocarrils per por a ser deportada a un camp de treball a Alemanya. El 1945 inicià els estudis de polonès i a la Universitat Jagellona de Cracòvia, i ben aviat se sentí influenciada per l’obra de Czesław Miłosz.[2] Els estudis, no els acabà per problemes econòmics i així i tot es formà autodidàcticament.[7] Va militar en un passat en el Partit Obrer Unificat Polonès, cosa que lamentà posteriorment.[8] El 1945 es publicà una obra seua per primera vegada: el poema Cerque la paraula al suplement del Dziennik Polski. El 1952 el primer llibre de poesia, Per això vivim, és publicat. El 1952 formà part de la redacció del setmanari Życie Literackie. El 1954 apareix el seu segon llibre de poemes: Preguntes fetes a un mateix. Al setmanari on treballava publicà en les dècades del 1970 i 1980 la columna Lectures complementàries. Aquestes columnes foren editades en llibres publicats el 1973 i 1992.[6] Morí l’1 de febrer de 2012 a Cracòvia, als vuitanta-vuit anys, víctima d’un càncer de pulmó.[2]

La seva poesia és de contingut filosòfic amb un llenguatge quasi col·loquial i sense utilitzar l’èmfasi o el pathos.[9] Expressa amb claredat l’odi, l’estupidesa, el terror i la tortura en la descripció d’un món constituït per horrors i sofriments, en un to en el qual és capaç de barrejar humor i ironia.[10] El seu sentit de l’humor és considerat molt particular dins la literatura polonesa perquè combina un llenguatge sorprenentment senzill amb una paradoxa filosòfica molt refinada.[11] Una altra característica del seu estil és que no hi ha referències a Polònia que la facen una autora centrada en el seu país, sinó que és una autora universal.[7]

En els seus poemes solen haver-hi diverses conclusions.[12]

Els seus dos primers llibres de poesia segueixen el cànon establert amb la innovació del seu to personal.[13] Aquests dos llibres foren destriats per la mateixa autora per a les edicions posteriors de les seues obres.[8]

Des de Crida al Ieti (1957) estrena l’estil que la fa reconeguda.[14] Un dels poemes més populars d’aquest llibre és “No-res dues vegades”, el qual fou musicalitzat per Andrzej Kurylewicz i interpretat per Łucja Prus[15] i Kora.[16]

D’entre els tipus de poemes que ha escrit, n’ha fet “poemes collage” (en polonès Wyklejanki). D’aquests li n’ha dedicat a la seua amiga Malgorzata Baranowska.[17]

L’any 1963 fou guardonada amb el Premi del Ministeri de Cultura de Polònia i el 1991 amb el Premi Goethe, un dels principals premis d’Alemanya. El 1996 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per una poesia que, amb la seva precisió irònica, permet que el context històric i biològic surti a llum en fragments de la realitat humana.

Llegit a: Catorze.cat

Segueix-nos:

About the author