Walter Benjamin – L’autoalienació de la humanitat en el capitalisme

L’autoalienació de la humanitat ha assolit un grau que li permet viure la seva pròpia destrucció com un gaudi estètic.

Walter Benjamin

Per llegir més espurnes de Walter Benjamin feu clic aquí.

walter_benjamin_1

Walter Benjamin (Berlín15 de juliol de 1892 – Portbou26 de setembre de 1940) fou un assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d’origen jueu, col·laborador de l’Escola de Frankfurt.

Evolucionà d’una inclinació inicial cap al misticisme jueu vers el materialisme històric de la seva etapa madura, aportant una perspectiva original a la filosofia marxista. Com a erudit literari, a més de nombrosos assaigs, fou conegut per les seves traduccions de BalzacMarcel Proust i Charles Baudelaire; la seva obra La tasca del traductor és un referent de la teoria de la traducció.

Evitant l’emergent poder del Partit nazi i les creixents activitats de les SA, el 1932 passà uns mesos a Eivissa i després anà a Niça. Després de l’assalt de Hitler al Reichstag, el 1933, i la persecució dels jueus i intel·lectuals d’esquerres, Benjamin cercà refugi a Svendborg, amb Bertolt Brecht, i a Sanremo, amb la seva exdona, finalment hagué d’emigrar a París. Començà a col·laborar amb Theodor Adorno i Max Horkheimer rebent ajut de l’Institut für Sozialforschung, establí amistat també amb Georg Lukács.

Més tard retrobà d’altres intel·lectuals i artistes alemanys refugiats a París i esdevingué gran amic de Hannah ArendtHermann Hesse i Kurt Weill. El 1936 publicà Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L’obra d’art en l’era de la seva reproductivitat tècnica).

El 1937 Benjamin treballà en el seu llibre El París del Segon Imperi. A més, conegué Georges Bataille i s’adscrigué al College of Sociology. El 1938 féu la darrera visita a Bertold Brecht a Dinamarca. Hitler tragué la ciutadania alemanya als jueus i Benjamin va ser empresonat tres mesos en un camp prop de Nevers.

El gener de 1940 Benjamin tornà a Paris i escrigué el seu darrer i inconclòs llibre Geschichtsphilosophische Thesen (Tesis sobre la filosofia de la Història ).

Al juny del mateix any, la Wehrmacht entrà a França. Ell marxà a Lorda un dia abans de l’arribada de l’exèrcit alemany a París. En Agost, Benjamin obtingué un visat als Estats Units gràcies a la intercessió de Max Horkheimer. Després d’una breu estada a Marsella, es dirigí finalment cap a la Catalunya del Nord. Arribà a Portvendres el 25 de setembre amb l’objectiu de travessar la frontera. Allà rebé l’ajuda de Hans i Lisa Fittko, dos antinazis alemanys, que l’ajudarien a passar cap a l’altra banda del Pirineu clandestinament. Amb tot no aconseguí mai arribar a Portugal, aleshores estat neutral, travessant l’Estat espanyol. El seu grup, guiat per Lisa Fittko, fou arrestat per les autoritats franquistes que indicaren que se’ls hauria de reconduir a l’estat francès.

Als 48 anys, Walter Benjamin morí el 26 o 27 de setembre de 1940 a Portbou (Alt EmpordàCatalunya) en estranyes circumstàncies, a conseqüència d’una sobredosi de morfina a la seva cambra de l’Hotel de Francia. Diverses fonts han atribuït la seva mort a un suïcidi davant la situació desesperada en la qual es trobava. Benjamin pensava que el pas del seu grup a través de la frontera seria negat. És possible que a causa del suïcidi de Benjamin a la resta del grup li fou permès travessar la frontera l’endemà.

Tot i la presència del memorial de Walter Benjamin al cementeri de Portbou, aquest no conté les restes de l’escriptor, ja que la tomba original encara no s’ha localitzat. A tall d’homenatge un monument de l’escultor israelià Dani Karavan, anomenat Passages, fou erigit a aquesta població el 1994.

Segueix-nos:

About the author

Related