Gioconda Belli – La tendresa i la llum de la seva poesia
El temps ens ha buidat de fulgor. Però la foscor segueix poblada de cuques de llum. Gioconda Belli Per. Continue reading
Rafael Alberti – ¡A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar!
Las tierras, las tierras, las tierras de España, las grandes, las solas, desiertas llanuras. Galopa, caballo. Continue reading
Maria Mercè Marçal – Com un peix, però sense bicicleta
Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones. Alço la copa on mor la lluna en vi molt. Continue reading
Montserrat Abelló – Del poema ‘I aprenc a dir que NO’
Amollo en la nit la veu amarga o la veu esperançada. I aprenc a dir que NO. Que ja no és temps de. Continue reading
Joana Raspall – Sóc la branca més vella que resta en aquest arbre
Sóc la branca més vella que resta en aquest arbre que ara llueix l’esplèndid brancatge vigorós. Passant,. Continue reading
Zoraida Burgos – Només la veu, el poema, el temps
Només la veu, el poema, dissol el temps dels verbs, sotmet l'oblit. Zoraida Burgos Per llegir. Continue reading
Joan Salvat-Papasseit – Mester d’amor, poema sublim
Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa. Continue reading
Wisława Szymborska – Res no passa dues vegades
Res no passa ni passarà mai dues vegades. A causa d'això hem nascut sense pràctica i morirem sense. Continue reading
Rosa Leveroni – Només voldria ésser-te com un aire de primavera
Només voldria ésser-te com un aire de primavera: Dolç i lleu dins la tarda; fort i pur dins el. Continue reading
Vicent Andrés Estellés – Poesia per la follia de l’abril
Tan alta follia d’abril! L’abril dóna la mida de l’instint. Amb l’abril se. Continue reading