Montserrat Abelló – Dins l’esfera del temps
Jo no sóc jo, de mi ja no en queda res sinó una espurna. Montserrat Abelló, Dins l’esfera del. Continue reading
Jo no sóc jo, de mi ja no en queda res sinó una espurna. Montserrat Abelló, Dins l’esfera del. Continue reading
Apropa'm els llavis, jo en faré fruita. Dicta'm estrelles, jo escriuré la nit. Guillem d'Efak, Dóna’m. Continue reading
El maig és un mes molt dolç, tots els camps treuen florida i esclata per tot el món un desig de nova. Continue reading
Si teniu en el cor fantasia, inventeu-ne un de bell per al món més feliç. Joana Raspall (Barcelona, 1 de. Continue reading
Viure és molt més inexplicable que morir. Montserrat Abelló Per llegir més espurnes de Montserrat. Continue reading
Que el foc emporpri l’hora muda i desclavi llengua i camins. Que el dia neixi, nu, del desglaç. Maria Mercè. Continue reading
Fosca hereva del foc que no es consum. Amor violent del desert: coratge de palmera. No àngel, sinó àngela. Continue reading
L'escala fosca del desig no té barana. Maria Mercè Marçal Si voleu llegir més espurnes de Maria. Continue reading
Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig. Marià Villangómez, Cançó de vesprada (Ciutat. Continue reading
Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Maria Mercè Marçal, del. Continue reading