Joana Raspall – Sóc la branca més vella que resta en aquest arbre
Sóc la branca més vella que resta en aquest arbre que ara llueix l’esplèndid brancatge vigorós. Passant,. Continue reading
Sóc la branca més vella que resta en aquest arbre que ara llueix l’esplèndid brancatge vigorós. Passant,. Continue reading
Només la veu, el poema, dissol el temps dels verbs, sotmet l'oblit. Zoraida Burgos Per llegir. Continue reading
Mirallets, ullets d’estel, bocins de claror trencada, si us pogués arreplegar us baixaria. Faríeu. Continue reading
Torno el mirall al calaix de la nit i esborro el rastre, travessat d'agulles. Se'm bada als dits la tristor de. Continue reading
Tu m´has vingut en un dia de pluja. I m’has donat un raig de sol immens. Ovidi Montllor i. Continue reading
Si ni la tramuntana ens ha tombat la soca, quin mal ens podran fer els brufols de ponent? Guillem. Continue reading
Jo no sóc jo, de mi ja no en queda res sinó una espurna. Montserrat Abelló, Dins l’esfera del. Continue reading
Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig. Marià Villangómez, Cançó de vesprada (Ciutat. Continue reading
Cau la pluja, fina, fina, com si el cel no s'atrevís a mullar la rosa blanca que és tot just a mig. Continue reading
m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, Vicent. Continue reading