Stefan Zweig – L’eterna disputa entre història i justícia

La història no té temps per a ser justa.

Stefan Zweig

Per llegir més espurnes de Stefan Zweig feu clic aquí.

Stefan Zweig (VienaImperi Austrohongarès28 de novembre de 1881 – PetròpolisBrasil22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac.

Stefan Zweig va ser un escriptor molt conegut durant la dècada dels 20 i els 30 del segle XX, per bé que, des de la seva mort, el 1942, la seva obra esdevingué menys familiar per al públic en general.

Zweig va escriure novel·les, històries curtes i diverses biografies, la més famosa de les quals és, probablement, la de Maria I d’Escòcia. Es va publicar en alemany amb el títol de Maria Stuart i en anglès amb el títol de (The) Queen of Scots o Mary, Queen of Scotland and the Isles. De vegades, quan el sentiment antigermànic s’estava estenent, les seves obres es van publicar en anglès amb el pseudònim de “Stephen Branch” (una traducció del seu nom real). De la seva biografia de la reina Maria Antonieta se’n va arribar a fer una adaptació per a una pel·lícula de la Metro Goldwin Mayer (MGM), amb l’actriu Norma Shearer en el paper protagonista.

Nascut a Viena, Zweig era fill de Moritz Zweig, un adinerat fabricant tèxtil jueu, i d’Ida (Brettauer) Zweig, filla d’una família de banquers italians. Va estudiar filosofia i història de la literatura, matèries que li van permetre entrar en contacte amb l’avantguarda cultural vienesa de l’època.

Va ser en aquest ambient que, el 1901, va publicar els primers poemes, una col·lecció titulada Silberne Saiten (“Cordes d’argent”) en la qual s’endevinava la influència d’Hugo von Hofmannsthal i de Rainer Maria Rilke. El 1904 va publicar la primera novel·la, gènere que conrearia especialment durant la seva carrera.

Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una acurada construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa.

A més a més de les seves creacions en dramatúrgiaperiodisme i assaig, Zweig va treballar en traduccions d’autors com Paul VerlaineCharles Baudelaire i Émile Verhaeren.

El 1910 viatjà a l’Índia i el 1912 a l’Amèrica del Nord. El 1913 es va traslladar a Salzburg, on va viure gairebé vint anys.

Durant la Primera Guerra Mundial, i després d’haver servit en l’exèrcit austríac (com a empleat de l’Oficina de Guerra, ja que havia estat declarat no apte per al combat), es va haver d’exiliar a Zuric a causa de les seves conviccions antibel·licistes, conseqüència de la influència del seu amic, el pacifista francès Romain Rolland.

D’aquest període és Jeremiah, una obra antibèl·lica que va escriure mentre estava servint en l’exèrcit i que va ser publicada durant el seu exili a Suïssa. Aquesta peça teatral de tema bíblic, inspirada en la guerra europea, va ser exhibida a Nova York el 1939.

Immediatament després, es va establir a Suïssa, on va treballar com a corresponsal per a la premsa lliure vienesa i on escrivia per a alguns diaris hongaresos. Gràcies a les seves amistats, entre les quals es comptaven Hermann Hesse i Pierre Jean Jouve, va poder publicar visions independents sobre la turbulenta realitat europea d’aquells dies.

La solvència econòmica de la seva família li va permetre de seguir conreant la seva gran passió: viatjar; i va ser així com va adquirir la gran consciència de tolerància que ha quedat plasmada en les seves obres, les primeres a protestar contra la intervenció d’Alemanya en la Gran Guerra.

Després de l’armistici de 1918, va poder tornar a Àustria. El 1920 es va casar a Salzburg amb Friderike Maria Burger von Winternitz, una admiradora de la seva obra, que havia conegut vuit anys abans.

Com a intel·lectual compromès, Zweig es va enfrontar amb vehemència amb les doctrines nacionalistes i amb l’esperit de revenja que es respirava a l’època. Va escriure sobre tot això en una llarga sèrie de novel·les i drames, en el període més productiu de la seva vida. Conegué Thomas Mann i Max Reinhardt.

El relat històric Grans moments de la humanitat, que va publicar el 1927, es manté, encara avui dia, entre els seus llibres de major èxit. El 1928 Zweig viatjà a la Unió Soviètica. Dos anys després va visitar Albert Einstein en el seu exili a Princeton. Al llarg de la seva vida, Zweig va cultivar l’amistat de personalitats com Maksim GorkiRainer Maria RilkeAuguste Rodin, i Arturo Toscanini. El 1934 va publicar la seva triple biografia Mental Healers, i un assaig sobre els orígens de la Ciència Cristiana i de la psicoanàlisi.

El compositor Richard Strauss es va negar a eliminar el nom de Zweig, com a llibretista, del cartell de l’òpera Die schweigsame Frau (La dona silenciosa), estrenada a Dresden, malgrat el seu origen jueu. Per aquest motiu, Hitler va refusar d’anar a l’estrena tal com estava previst i l’obra es va prohibir després d’haver-se representat tan sols tres cops.

Segueix-nos:

About the author