Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.
(Róża Luksemburg, en polonés) (Zamość, 1871 – Berlín, 1919) fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Nascuda al si d’una família jueva de Zamość, a la Polònia sota l’ocupació de l’Imperi Rus, era la petita de cinc germanes.
Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya. A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política.
S’enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin. Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa.
A Sozialreform oder Revolution? (‘Reforma social o revolució?’, 1899) combaté les tesis de Bernstein, i reprengué l’anàlisi econòmica a Die Akkumulation des Kapitals (‘L’acumulació del capital’, 1913), important estudi de la fase imperialista.
Entre el 1915 i el 1918 estigué empresonada la major part del temps per fer agitació contra la guerra, cosa que no li impedí de continuar el seu treball teòric i d’organització. Fundà, amb K. Liebknecht, C. Zetkin i el seu company L. Jogiches, el Spartakusbund, nucli a partir del qual fou format el partit comunista alemany (1919).
Defensora crítica de la revolució russa, polemitzà amb els bolxevics sobre la política agrària, sobre la qüestió nacional i sobre l’exercici de la democràcia. El 1919, tot i ésser-hi contrària, intervingué en la insurrecció de Berlín i, el 15 de gener, fou detinguda i executada sumàriament, així com K. Liebknecht.
Per llegir més espurnes de Rosa Luxemburg feu clic aquí.
Segueix-nos:
