Rosa Leveroni – La dolça poesia en llengua catalana

Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d’una cala ben fina.

L’olivera d’argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d’oblit d’una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un bri d’herba només de la divina pau.

Rosa Leveroni, Testament

(Barcelona1 d’abril de 1910 – Cadaqués4 d’agost de 1985) fou una escriptora catalana. La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L’any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Poèticament, és deixebla de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l’assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l’amor i la mort.

Hi ha un premi amb el seu nom: el Premi de poesia “Cadaqués a Rosa Leveroni”.

Enviat per: Carolina Llacher. Per enviar un escrit mitjançant el web fes clic aquí.

Segueix-nos:

About the author

Related