Si jo tingués el temps a les meves mans, faria el mateix una altra vegada. El mateix que faria qualsevol home que s’atreveixi a anomenar-se a ell mateix un home.
(Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918) és un polític sud-africà, actualment retirat, que va ser un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d’apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Reflexió: L’any 1963 Nelson Mandela va ser empresonat per la seva lluita contra l’apartheid, política que marginava i maltractava legalment als negres respecte dels blancs. Després de 27 anys de presó en unes condicions infrahumanes, va ser alliberat l’any 1990. Tres anys més tard, al 1993, va rebre el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial a Sud-Àfrica, i l’any següent, el 1994, va ser escollit President per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la Història del país.
I jo us pregunto: si Nelson Mandela, després de 27 anys d’injust i duríssim empresonament, va ser digne de rebre el Premi Nobel de la Pau i capaç de liderar el seu país, sense rendir-se ni abaixar els braços en cap moment, per què els hauríem d’abaixar nosaltres?
