Natalia Ginzburg – Les petites virtuts per una educació crítica

Pel que fa a l’educació dels fills, crec que no se’ls ha d’ensenyar les petites virtuts, sinó les grans. No els hem d’ensenyar l’estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu del perill; no l’astúcia, sinó la franquesa i l’amor a la veritat; no la diplomàcia, sinó l’amor al proïsme i l’abnegació; no el desig de l’èxit, sinó el desig d’ésser i de saber.

Natalia Ginzburg, Les petites virtuts

(nascuda amb el nom de Natalia LeviPalerm14 de juliol de 1916 — Roma7 d’octubre de 1991) fou una premiada escriptora italiana que explorà en la seva obra les relacions familiars, la política dels anys del feixisme i dels anys posteriors, la Segona Guerra mundial i la filosofia. Va ser autora de novel·les, relats breus i assaigs, i rebé els premis Strega i Bagutta. Va participar, així mateix, en política amb el Partit Comunista Italià.

Després del seu matrimoni, Natalia va començar a emprar el cognom del seu marit, ocasionalment amb l’ortografia de Ginzberg. La seva primera novel·la fou publicada el 1942, durant el període més antisemita de la Itàlia feixista, sota el pseudònim d’Alessandra Tornimparte.

Ginzburg va passar la major part de la dècada del 1940 treballant per a l’editorial Giulio Einaudi Editore a la ciutat de Torí, a banda de la seva escriptura literària.

Va publicar conjuntament amb la major part dels escriptors més importants de la postguerra al seu país com Carlo LeviPrimo LeviCesare Pavese i Italo Calvino. La seva segona novel·la aparegué el 1947.

La seva experiència durant la guerra i la del seu marit van canviar per sempre la seva identificació amb la seva identitat jueva, i va reflexionar profundament sobre qüestions relacionades amb la guerra i l’Holocaust, temes que va tractar en forma de ficció i assaigs.

Més tard es va convertir al catolicisme, la qual cosa va causar polèmica entre el seu cercle, per la seva creença en Jesucrist com a jueu perseguit.

A partir de 1950, el seu nou matrimoni i el trasllat a Roma, Ginzburg va iniciar el seu període més prolífic com a escriptora. Durant els següents 20 anys, va publicar les obres que la feren més reconeguda, fortament involucrades amb la vida cultural de la capital. El 1964 va interpretar el paper de Maria de Betània en la pel·lícula de Pier Paolo Pasolini L’Evangeli segons sant Mateu.

Natalia Ginzburg va romandre involucrada en política durant tota la seva vida com a activista i polemista. Com molts altres prominents antifeixistes, durant un temps va ser membre del Partit Comunista Italià, i fou elegida membre del parlament italià com a candidata independent el 1983.

Per llegir més sobre Natalia Ginzburg recomano un reportatge de Susana Vázquez Badia publicat el maig del 2019 a La Directa; per accedir al reportatge feu clic aquí.

Per llegir més espurnes de Natalia Ginzburg feu clic aquí.

Segueix-nos:

About the author