La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles.
Per llegir més espurnes de Montserrat Roig feu clic aquí.
Montserrat Roig (Barcelona, 13 de juny de 1946 – 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.
Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol. Guanyà el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó (1971), on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que és ampliat i contrapuntat històricament a la novel·la Ramona, adéu (1972).
El 1976 guanyà el premi Sant Jordi de novel·la amb El temps de les cireres (1977), a la qual seguiren L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987) i els relats El cant de la joventut (1989).
També fou autora de notables obres d’assaig històric, com la biografia Rafael Vidiella, l’aventura de la revolució (1976) i Els catalans als camps nazis (1977), premi Crítica Serra d’Or, sobre la dona, com ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982), o d’altres obres com L’agulla daurada (1985), sobre una estada a la ciutat de Leningrad, Barcelona a vol d’ocell (1987), en col·laboració amb X. Miserachs, i L’autèntica història de Catalunya (1991), en col·laboració amb el dibuixant Cesc, i el recull de proses Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991).
En el camp del periodisme, col·laborà a Serra d’Or amb entrevistes que aplegà a Retrats paral·lels (1975 i 1976), a Destino , Tele-exprés i Triunfo , entre d’altres publicacions, i també a la televisió, on es destaquen les entrevistes amb el títol genèric de Personatges , algunes de les quals foren també publicades. Les col·laboracions periodístiques dels darrers anys al diari Avui es publicaren pòstumament en el recull Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).
Segueix-nos:
