Per això, com que sóc filla d’aquesta terra tan trepitjada, he sortit rebel.
Per llegir més espurnes de Montserrat Abelló feu clic aquí.
Montserrat Abelló (Tarragona, 1 de febrer de 1918 -Barcelona, 9 de setembre del 2014) va ser una poeta i traductora catalana, una de les escriptores de poesia catalana més destacades dels darrers anys.
La seva obra poètica, iniciada amb Vida diària (1963, reeditada el 1981 juntament amb un nou recull, Paraules no dites), reflecteix una experiència vital que té com a elements destacats la condició de dona i l’experiència de la guerra i l’exili. Posteriorment publicà els reculls El blat del temps (1986), Foc a les mans (1990), L’arrel de l’aigua(1995), Són màscares que m’emprovo… (1995) i Dins l’esfera del temps (1998, premi de la Crítica Serra d’Or, 1999).
El 2002 aplegà el conjunt de la seva poesia a El cor de les paraules.Obra poètica 1963-2002 (premis Lletra d’Or, Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia i Cadaqués-Quima Jaume, tots tres del 2003), a la qual seguiren Asseguda escrivint = Seated Writing (2004), Memòria de tu i de mi (2006), El fred íntim del silenci (2008) i Més enllà del parlar concís (2014). A banda, poemes seus han format part de diverses antologies i participà en volums col·lectius d’estudis literaris. Pòstumament es publicaren les memòries El miracle és viure (2015).
Fou molt destacada la seva aportació com a traductora de l’anglès i a l’anglès, especialment la seva versió de l’obra de Sylvia Plath: Sóc Vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006), que el 2007 rebé el premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica, i ha traduït a l’anglès poemes i textos de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs. Fruit també de l’interès per la poesia anglosaxona i la condició de la dona foren les escenificacions de l’obra de diverses poetesses (Tres dones (Un poema a tres veus), dde Sylvia Plath, 1994, Cares a la finestra. Poesia anglesa feta per dones del segle XX, 1998).
La seva trajectòria i la seva obra foren reconegudes amb la Creu de Sant Jordi (1998), i el 2008 amb el premi Jaume Fuster a la trajectòria literària de l’AELC, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de cultura-trajectòria professional i artística.
Segueix-nos:
