Maria Mercè Marçal – Res no et serà pres, vindrà tan sols…

Res no et serà pres: vindrà tan sols

l’instant d’obrir

dòcilment la mà

i alliberar

la memòria de l’aigua

d’alta mar.

Maria Mercè Marçal, Raó del cos

Si voleu llegir més espurnes de Maria Mercè Marçal feu clic aquí.

Maria Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància.

Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dona a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976).

Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.

L’escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.

L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.

Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

Va ser sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

A més de prendre part activament en la vida literària catalana, Marçal participa en política i en diversos moviments cívics i culturals.

El 1975 Marçal simpatitza amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, el PSAN. L’any següent ingressa al partit i passa a formar part del seu executiu. La reelegiran com a membre de l’executiu el 1978. Dins el PSAN crea el front de dones, primer grup de dones feministes i nacionalistes.[4] És membre del PSAN fins al 1979, any en què se’n desvincula per formar, amb altres membres, l’organització Nacionalistes d’Esquerra.[6]

El mateix any que ingressa al PSAN, Marçal participa en l’Assemblea d’Intel·lectuals, Professionals i Artistes de l’Assemblea de Catalunya.

El 1976, any de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona, Marçal s’integra en el moviment feminista. D’una manera o altra, col·labora amb iniciatives de signe feminista de tota classe, i esdevé la veu poètica del moviment arran de la publicació del poemari Bruixa de dol.[4]

El 1979 crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d’Estiu, i la coordina fins al 1985. Arran del naixement de la seva filla el 1980, Marçal abandonarà l’activitat política i se centrarà més en l’activisme feminista i cultural.

El 1994 impulsa el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club.[6]

Segueix-nos:

About the author

Related