Maria Mercè Marçal – Que el foc emporpri l’hora muda…

Que el foc emporpri l’hora muda i desclavi llengua i camins. Que el dia neixi, nu, del desglaç.

Maria Mercè Marçal, del poema Jo que he escanyat la filla

Si voleu llegir més espurnes de Maria Mercè Marçal feu clic aquí.

Maria Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància.

Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dona a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976).

Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.

L’escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.

L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.

Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

Va ser sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Fem possible el llibre de L’espurna!

Captura de pantalla 2017-02-07 a les 10.51.42 a. m.

Poema complet:
Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.

Segueix-nos:

About the author

Related

JOIN THE DISCUSSION