Maria Mercè Marçal – Humor i autoestima feminista

Una dona sense un home

és com un peix sense bicicleta.

Maria Mercè Marçal

Si voleu llegir més espurnes de Maria Mercè Marçal feu clic aquí.

Maria Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància.

Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dona a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976).

Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.

L’escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.

L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.

Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

Va ser sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

A més de prendre part activament en la vida literària catalana, Marçal participa en política i en diversos moviments cívics i culturals.

El 1975 Marçal simpatitza amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, el PSAN. L’any següent ingressa al partit i passa a formar part del seu executiu. La reelegiran com a membre de l’executiu el 1978. Dins el PSAN crea el front de dones, primer grup de dones feministes i nacionalistes.[4] És membre del PSAN fins al 1979, any en què se’n desvincula per formar, amb altres membres, l’organització Nacionalistes d’Esquerra.[6]

El mateix any que ingressa al PSAN, Marçal participa en l’Assemblea d’Intel·lectuals, Professionals i Artistes de l’Assemblea de Catalunya.

El 1976, any de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona, Marçal s’integra en el moviment feminista. D’una manera o altra, col·labora amb iniciatives de signe feminista de tota classe, i esdevé la veu poètica del moviment arran de la publicació del poemari Bruixa de dol.[4]

El 1979 crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d’Estiu, i la coordina fins al 1985. Arran del naixement de la seva filla el 1980, Marçal abandonarà l’activitat política i se centrarà més en l’activisme feminista i cultural.

El 1994 impulsa el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club.[6]

Segueix-nos:

About the author

Related

JOIN THE DISCUSSION