Maria Mercè Marçal – Bruixa de dol XIII

Torno el mirall al calaix de la nit
i esborro el rastre, travessat d’agulles.
Se’m bada als dits la tristor de les fulles.

Maria Mercè Marçal, del poema Bruixa de dol XIII

(Ivars d’Urgell, el Pla d’Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998) Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona, es considera sempre d’Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), població on passa tota la infància.

Poema sencer:

Bruixa de dol, al meu cau solitari,
he clos el llibre on l’òliba fa dia.
A trenc d’oblit s’esquera la falzia
i el gessamí al tombant d’aquest llunari.

Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l’aranya ha pres altre cop el casal.
Cendra d’amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari

el decorat -veus?, l’arbre malferit
serva a l’escorça la teva divisa-.
I em cita al fons de l’estany sense brisa.

Torno el mirall al calaix de la nit
i esborro el rastre, travessat d’agulles.
Se’m bada als dits la tristor de les fulles.

Segueix-nos:

About the author

Related