Judith Butler – La no-violència en un estat de violència

La no-violència és decidir no ser violent en un estat de violència.

Judith Butler

Per llegir més espurnes de Judith Butler feu clic aquí.

Judith Butler (Cleveland (Ohio)24 de febrer del 1956) és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Butler és una destacada pensadora i feminista. Una de les contribucions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. El constructivisme social tracta de la construcció del gènere, o del que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no determinacions naturals. Però Butler sobrepassa el gènere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, són, com el gènere, quelcom construït.[1]

Butler arriba a aquesta conclusió basant-se en les teories de Freud i Lacan. D’aquest últim, treu el concepte de les posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant de la por a ocupar alguna d’aquestes, l’individu es col·loca en una heterosexualitat fal·locèntrica, és a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l’imperialisme heterosexual masculí en què assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat.

A més de Freud i Lacan, Butler té influències de Foucault i Derrida. De Foucault, n’extreu el concepte de poder sense subjecte, que es concreta en el poder que té el discurs o el llenguatge per a crear. Però aquest discurs és un discurs sense subjecte, en què l’individu no té paraules pròpies, sinó que és el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes; en aquest cas, de l’imperialisme heterosexual. De Derrida, assumeix el concepte de desconstrucció que ella expressa com a resignificació del discurs, és a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d’aquesta resignificació és la paraula queer, que passa de ser un insult a considerar-se l’expressió d’un moviment d’alliberament i dignitat homosexual.

Segueix-nos:

About the author