Josep Vicenç Foix – És quan dormo que hi veig clar

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

Josep Vicenç Foix

josep_vicenc_foix_1977(Sarrià, 28 de gener de 1893 – Barcelona, 29 de gener de 1987) fou un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes.

Poema sencer:

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

Segueix-nos:

About the author

Related

JOIN THE DISCUSSION