Joan Salvat-Papasseit – Mester d’amor, poema sublim

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat-PapasseitMester d’amor

Per llegir més espurnes de Joan Salvat-Papasseit feu clic aquí.

Joan Salvat Papasseit copy_1Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 – 7 d’agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d’extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d’Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d’articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d’obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l’ensenyament secundari de Catalunya.

Segueix-nos:

About the author

Related