Cesk Freixas i Roc Casagran – Companys!, del disc Proposta

Però no ens mataren a tots,
i ens daren motius per viure,
i encara servem els mots:
que visqui la terra lliure!

Cesk Freixas i Roc Casagran, Companys! del disc Proposta

Lletra de la cançó:

Però no ens mataren a tots,
i ens daren motius per viure,
i encara servem els mots:
que visqui la terra lliure!

Mil vuit-cents vuitanta-dos,
si en fa de mesos i d’anys,
començà el camí atzarós
de l’home Lluís Companys.
De família pagesa
de les terres de l’Urgell,
sempre amb la mirada encesa
de qui no vol ser mesell.

Ja més gran fou advocat,
advocat laboralista,
i va defensar abnegat
més d’un bon sindicalista.
I ja sabeu què li passa
a qui massa s’involucra:
que el Sistema prompte el caça!
Plegats amb el Noi del Sucre
(també dit senyor Seguí),
feren un temps de garjola,
que no els féu pas dimitir
de creure que el món grinyola.

Però no ens mataren a tots,
i ens daren motius per viure,
i encara servem els mots:
que visqui la terra lliure!

L’alliberen (no ha estat res!),
i és escollit diputat
per la ‘capi’ del Vallès,
Sabadell, nostra ciutat.
Fa una carrera política
d’home amb bona maniobra,
i ajunta la cosa mítica
(ves que encara ara no ens sobra!)
d’unir el tema social
amb l’orgull de fer país,
i això li costa algun pal
i també algun desencís.

En morir Macià, l’avi,
ocupa la presidència,
i surt un clam del seu llavi
que s’assembla a independència.
La proclama d’estat propi
(dit també estat català)
fa que altra volta galopi
cap al lloc aquell que el pa
el donen entre barrots.
Dirà prou Lluís Companys?
I un be negre! Que els calbots
són la força que obre els panys.

Però no ens mataren a tots,
i ens daren motius per viure,
i encara servem els mots:
que visqui la terra lliure!

Després va venir la guerra,
les armes i la tragèdia.
I vàrem perdre la terra,
segons diu la Viquipèdia.
I com el que juga a golf
cerca el forat fins que el pesca,
els porquets fills de l’Adolf
feren feina ben grotesca:
el detingueren, covards!,
exiliat a Bretanya,
i el conduïren, bastards!,
de pet a terres d’Espanya.

Una matinada lúgubre,
Francisco Franco, cacic!,
el dia quinze d’octubre,
al Castell de Montjuïc,
el foradaren a trets
sols per voler llibertat.
Ai, Lluís, ai, Companys, ets
president assassinat.

Però no ens mataren a tots,
i ens daren motius per viure,
i encara servem els mots:
que visqui la terra lliure!

 

Segueix-nos:

About the author

JOIN THE DISCUSSION