No hi penso mai ni en parlo mai Però si alguna vegada m'hi fan pensar el veig com una gran lliçó de vida. És sabut que els viatges formen la joventut: li són un estímul, una força. Jo diria que l'exili, viatge obligat, desfà l'ànima, li. Continue reading
Només aquesta pena d'adormir-se i de despertar-se i de sentir-se la vida que no saps d'on et ve i que fugirà. Continue reading
Una mirada et pot impressionar més que no pas la bellesa d'uns ulls. Mercè Rodoreda (Barcelona, 10. Continue reading
Quan ens mirem no veiem com som: ens veiem com érem. Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 –. Continue reading
Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa, abella furiosa de sa mel. Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d’octubre. Continue reading
...fins que va venir la República i en Quimet se'm va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una. Continue reading
A mi la veritat sempre m'ha temptat de mala manera. Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 –. Continue reading
Sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. Mercè Rodoreda (Barcelona, 10. Continue reading
Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. Mercè. Continue reading
