Carles Hac Mor – Superats tots els límits, retorn al desordre

Hem superat tots els límits. S’imposa un retorn al desordre.

Carles Hac Mor

Per llegir més espurnes de Carles Hac Mor feu clic aquí.

Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor (Lleida26 de novembre de 1940 – Sant Feliu de Guíxols27 de gener de 2016),[1] fou un escriptor català.

Conreà gèneres d’invenció personal, com ara l’ escalaborn, la paraparèmia i l’ hiposeptimí.[2] Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball.[3] Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia TecstualAmpit i L’avioneta, i n’impulsà d’altres. Col·laborà en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona. Va obtenir el Premi Espais a la Crítica d’Art 1988 i el Premi Joan Fuster d’assaig de 1998 i va escriure centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà “l’acció artística” (happening o performance).

De la diversitat de gèneres que practicava, ell comentava:

És una dispersió molt aparent. A més de poesia he escrit assaig, textos sobre artistes… ¿Però realment és assaig o crítica? O és poesia, o una mena de poesia teòrica. La meva dita novel·la La fi del món és més aviat una antinovel·la. Potser la gent que diu que jo no faig poesia tenen raó i és antipoesia. L’antipoesia també és poesia, tot i que tampoc s’ha d’institucionalitzar l’anti.[4]

Segueix-nos:

About the author