Byung-Chul Han – El canvi d’explotació del capitalisme

El sistema capitalista, per accelerar-se, commuta l’explotació externa per l’autoexplotació.*

Byung-Chul Han, La sociedad del cansancio (Herder Editorial, Barcelona, 2017)

Per llegir més espurnes de Byung-Chul Han feu clic aquí.

Relacionat amb: Ara, més que mai, toca cuidar-nos, article de David Palau publicat a El Setembre. Per llegir l’article feu clic aquí.

Byung-Chul Han (Seül1959) és escriptor i doctor en filosofia per la Universitat de Friburg[1] i també està graduat en literatura alemanya i teologia per la Universitat de Munic. És professor de Filosofia i Estudis culturals de la Universitat de les Arts de Berlín.

Byung-Chul Han va estudiar metal·lúrgia a Corea abans de traslladar-se a Alemanya en els anys vuitanta per estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Friburg de Brisgòvia i Munic. Va rebre el seu doctorat a Friburg amb una dissertació sobre Martin Heidegger el 1994.

L’any 2000, es va incorporar al Departament de Filosofia de la Universitat de Basilea, on va completar la seva habilitació. El 2010 es va convertir en membre de la facultat de la Universitat d’Arts i Disseny de Karlsruhe, on els seus àmbits d’interès eren la filosofia dels segles XVIII, XIX i XX, èticafilosofia socialfenomenologiateoria culturalestèticareligióteoria de mitjans i filosofia intercultural. Des de 2012 imparteix estudis de filosofia i cultura a la Universitat de les Arts de Berlín, on dirigeix el recentment creat programa d’estudis generals Studium Generale.[2]

Han és autor de setze llibres, dels quals els més recents són tractats sobre el que diu una “societat del cansament” (Müdigkeitsgesellschaft), una “societat de la transparència” (Transparenzgesellschaft), i sobre el seu concepte neologista de shanzai, que busca identificar maneres de desconstrucció en les pràctiques contemporànies del capitalisme xinès.

El treball actual de Han se centra en la transparència com a norma cultural creada per les forces del mercat neoliberal, així ell entén com l’impuls insaciable cap a la divulgació voluntària voreja la pornografia. Segons Han, els dictàmens de transparència imposen un sistema totalitari d’obertura a costa d’altres valors socials com la vergonya, el secretisme i la confiança.[3]

Fins fa poc, es va negar a fer entrevistes a la ràdio i la televisió i poques vegades revela dades biogràfiques o personals, inclosa la seva data de naixement, en públic.[4]

*Traducció del castellà feta per David Palau

Segueix-nos:

About the author