Berta Cáceres – La tria entre capitalisme o salvar el planeta

Mentre tinguem capitalisme, aquest planeta no es salvarà; perquè el capitalisme és contrari a la vida, a l’ecologia, a l’ésser humà, a les dones.

Berta Cáceres

Per llegir més espurnes de Berta Cáceres feu clic aquí.

Berta Isabel Cáceres Flores[1] (La Esperanza, Hondures[2] 4 de març de 1971,[3] 1972,[4] o 1973[5] – La Esperanza, 2 de març de 2016)[6] fou una activista ambientalista[7] i a favor dels drets de les persones indígenes[2] d’Hondures i pertanyent al grup humà lenca.[7] Guanyà el Premi Goldman del Medi Ambient. Liderà una campanya per a la paralització de la construcció d’una presa a Hondures. Va rebre amenaces a causa del seu activisme.[8] Morí assassinada malgrat la petició de protecció realitzada per l’ONU.[9]

Sa mare era també activista i d’ella agafà un model que emular des de l’adolescència quan va participar en organitzacions estudiantils. Es va graduar com a mestra i fou una de les fundadores el 1993 del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH). Es casà amb Salvador Zúniga, també dirigent del COPINH, amb qui va tenir quatre fills. Era catòlica. Es va comprometre contra les conseqüències socials de la mineria a cel obert. L’any 2012 rebé el Premi Shalom a Alemanya per la seua defensa dels drets humans. El 2014 fou finalista del Premi Front Line Defenders a Irlanda.[2]

El 2006 Berta Cáceres exercí de coordinadora de l’acció de la comunitat lenca per a denunciar al COPINH les conseqüències del projecte de construir una presa d’Agua Zarca (finançada per la Corporació Financera Internacional (IFC), branca del Banc Mundial, i el Banc Holandès de Desenvolupament (FMO)) al riu Gualcarque. L’acció que desenvoluparen sota la seua coordinació arribà a aconseguir la retirada de l’empresa constructora de la presa, Sinohydro. Aleshores rebé el premi Goldman.[8]

El 20 de febrer de 2016 ella, junt a la comunitat del riu Blanco i altres membres del COPINH, van estar protestant contra l’empresa DESA per la pretensió de construir una presa al riu Gualcarque. Durant la protesta van ser amenaçats i reprimits. Després de la protesta, Berta Cáceres rebé amenaces de mort. El 25 de febrer una comunitat lenca fou forçada a marxar de les seues propietats i aquestes foren destruïdes.[10]

Abans d’haver sigut assassinada, segons digué sa mare, va tenir una baralla amb militars i els amos de l’empresa encarregada de fer la presa. Mentre que sa mare afirmava que a la seua filla no li arribaven les mesures cautelars,[10] el ministre de seguretat afirmà que Berta Cáceres havia renunciat a la seua seguretat en canviar de domicili sense avisar.[11]

Fou abatuda a trets a la colònia El Líbano, La Esperanza, Intibucá,[12] el 3 de març de 2016. El seu assassinat provocà que els altres activistes pels drets dels indígenes (Consejo Indígena de Centro América) realitzessin una petició a l’ONU d’investigar eficaçment la mort i es feren concentracions arreu del món per reclamar justícia i protecció enfront del paramilitarisme.[13] En el moment del seu assassinat, estava present l’activista mexicà Gustavo Castro Soto, que resultà ferit.[14] El seu cos de Berta Cáceres fou traslladat amb un helicòpter conduït per l’exèrcit a Medicina Forense de Tegucigalpa. Se li practicà una autòpsia i se l’entregà a la família.[10]

Segueix-nos:

About the author

Related