Berta Cáceres – Els drets de les dones, una obligació

Els drets de les dones no són cap favor, són una obligació de l’Estat.

Berta Cáceres

Per llegir més espurnes de Berta Cáceres feu clic aquí.

Berta Isabel Cáceres Flores[1] (La Esperanza, Hondures[2] 4 de març de 1971,[3] 1972,[4] o 1973[5] – La Esperanza, 2 de març de 2016)[6] fou una activista ambientalista[7] i a favor dels drets de les persones indígenes[2] d’Hondures i pertanyent al grup humà lenca.[7] Guanyà el Premi Goldman del Medi Ambient. Liderà una campanya per a la paralització de la construcció d’una presa a Hondures. Va rebre amenaces a causa del seu activisme.[8] Morí assassinada malgrat la petició de protecció realitzada per l’ONU.[9]

Sa mare era també activista i d’ella agafà un model que emular des de l’adolescència quan va participar en organitzacions estudiantils. Es va graduar com a mestra i fou una de les fundadores el 1993 del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH). Es casà amb Salvador Zúniga, també dirigent del COPINH, amb qui va tenir quatre fills. Era catòlica. Es va comprometre contra les conseqüències socials de la mineria a cel obert. L’any 2012 rebé el Premi Shalom a Alemanya per la seua defensa dels drets humans. El 2014 fou finalista del Premi Front Line Defenders a Irlanda.[2]

El 2006 Berta Cáceres exercí de coordinadora de l’acció de la comunitat lenca per a denunciar al COPINH les conseqüències del projecte de construir una presa d’Agua Zarca (finançada per la Corporació Financera Internacional (IFC), branca del Banc Mundial, i el Banc Holandès de Desenvolupament (FMO)) al riu Gualcarque. L’acció que desenvoluparen sota la seua coordinació arribà a aconseguir la retirada de l’empresa constructora de la presa, Sinohydro. Aleshores rebé el premi Goldman.[8]

El 20 de febrer de 2016 ella, junt a la comunitat del riu Blanco i altres membres del COPINH, van estar protestant contra l’empresa DESA per la pretensió de construir una presa al riu Gualcarque. Durant la protesta van ser amenaçats i reprimits. Després de la protesta, Berta Cáceres rebé amenaces de mort. El 25 de febrer una comunitat lenca fou forçada a marxar de les seues propietats i aquestes foren destruïdes.[10]

Abans d’haver sigut assassinada, segons digué sa mare, va tenir una baralla amb militars i els amos de l’empresa encarregada de fer la presa. Mentre que sa mare afirmava que a la seua filla no li arribaven les mesures cautelars,[10] el ministre de seguretat afirmà que Berta Cáceres havia renunciat a la seua seguretat en canviar de domicili sense avisar.[11]

Fou abatuda a trets a la colònia El Líbano, La Esperanza, Intibucá,[12] el 3 de març de 2016. El seu assassinat provocà que els altres activistes pels drets dels indígenes (Consejo Indígena de Centro América) realitzessin una petició a l’ONU d’investigar eficaçment la mort i es feren concentracions arreu del món per reclamar justícia i protecció enfront del paramilitarisme.[13] En el moment del seu assassinat, estava present l’activista mexicà Gustavo Castro Soto, que resultà ferit.[14] El seu cos de Berta Cáceres fou traslladat amb un helicòpter conduït per l’exèrcit a Medicina Forense de Tegucigalpa. Se li practicà una autòpsia i se l’entregà a la família.[10]

Segueix-nos:

About the author

Related