Antonio Gramsci – Odio l’any nou

Vull que cada matí sigui per a mi any nou. Cada dia vull fer comptes amb mi mateix, i renovar-me cada dia.

Antonio GramsciOdio l’any nou

Gramsci(Abas, 22 de gener de 1891 – Roma, 27 d’abril de 1937), escriptor, polític i filòsof italià d’origen sard. Antonio Gramsci va ser un dels fundadors del Partit Comunista Italià, el 21 de gener de 1921.

Text sencer:

Cada matí, quan em desperto una altra vegada sota el mantell del cel, sento que és per a mi any nou. Per aquest motiu odio aquests any-nous de data fixa que converteixen la vida i l’esperit humà en un assumpte comercial amb els seus consums i el seu balanç i previsió de despeses i ingressos de la vella i nova gestió.
Aquests balanços fan perdre el sentit de continuïtat de la vida i de l’esperit. S’acaba creient que de veritat entre un any i un altre hi ha una solució de continuïtat i que comença una nova història, i es fan bons propòsits i es lamenten els despropòsits, etc., etc. És un mal propi de les dates. Diuen que la cronologia és l’ossada de la història; pot ser. Però també convé reconèixer que són quatre o cinc les dates fonamentals, que tota persona té ben present en el seu cervell, que han representat males passades. També hi ha els any-nous. L’any nou de la història romana, o el de l’Edat Mitjana, o el de l’Edat Moderna. I s’han tornat tan presents que de vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos pensant que la vida a Itàlia va començar l’any 752, i que 1192 i 1490 són com unes muntanyes que la humanitat va superar de cop i volta per trobar-se en un nou món, per entrar en una nova vida.
Així la data es converteix en una molèstia, un parapet que impedeix veure que la història segueix desenvolupant-se seguint una mateixa línia fonamental, sense brusques parades, com quan en el cinematògraf es trenca la pel·lícula i es dóna un interval de llum encegadora.

Per això odio l’any nou. Vull que cada matí sigui per a mi any nou. Cada dia vull fer comptes amb mi mateix, i renovar-me cada dia. Cap dia prèviament establert per al descans. Les aturades les escullo jo mateix, quan em senti borratxo de vida intensa i vulgui submergir-me en l’animalitat per tornar amb més vigor.
Cap disfressa espiritual. Cada hora de la meva vida voldria que fos nova, tot i que lligada a les passades. Cap dia de gresca en vers obligat, col·lectiu, a compartir amb estranys que no m’interessen. Perquè han festejat els noms dels nostres avis, etc., hauríem també nosaltres voler festejar-los? Tot això em dóna nàusees.
Espero el socialisme també per aquesta raó. Perquè llançarà al femer totes aquestes dates que ja no tenen cap ressonància en el nostre esperit, i si el socialisme crea noves dates, almenys seran les nostres i no aquelles que hem d’acceptar sense benefici d’inventari dels nostres necis avantpassats.

Segueix-nos:

About the author

Related

JOIN THE DISCUSSION