Angela Davis – El trencament que suposen les presons

Cel·les i presons estan dissenyades per trencar éssers humans, per convertir la població en espècies en un zoo – obedients als nostres guardes, però perilloses per cadascuna de nosaltres.

Angela Davis

Per llegir més espurnes de Angela Davis feu clic aquí.

Angela Yvonne Davis (BirminghamAlabamaEstats Units26 de gener de 1944) és una política marxistaactivista afroamericana i professora emèrita de filosofia de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, als Estats Units.[1][2]

El 1969 va ser expulsada de la Universitat de Califòrnia, on donava classes de filosofia com a professora auxiliar (havent estat alumna de Herbert Marcuse) en descobrir-se la seva afiliació al Partit Comunista dels Estats Units. Va estar relacionada amb el partit polític de les Panteres Negres. Involucrada en el cas de “Els germans de Soledad”, pel qual va ser acusada d’assassinat i segrest el 1972. Aquest cas va assolir repercussió mundial, la qual cosa va impedir la seva condemna. Va quedar absolta el 1973.

El 1974 va passar a formar part del Comitè Central del Partit Comunista. El 1976, després de publicar la seva autobiografia, va tornar a l’ensenyament. Anys més tard, el 1984, va presentar la seva candidatura a la vicepresidència del seu país.

El 1967 Davis es va unir al Comitè Coordinador No Violent Estudiantil i al Partit de les Panteres Negres. A l’any següent es va involucrar amb el Partit Comunista Nord-americà.

Davis va començar a treballar com a catedràtica de filosofia a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles fins al 1970, quan el FBI va informar al Consell de Regents de Califòrnia que Davis era membre del Partit Comunista Nord-Americà i va rescindir el seu contracte.

Angela Davis i Erich Honecker a Berlín, setembre de 1972

Davis va participar en la campanya per millorar les condicions a les presons. Es va interessar especialment en el cas de George Jackson i W.L. Nolen, dos afroamericans que van establir una sucursal de les Panteres Negres mentre eren a la presó Soledad a Califòrnia. El 13 de gener de 1970, Nolan i uns altres dos presoners negres van ser assassinats per un dels escarcellers. Uns dies després el Jurat del Comtat de Monterrey va determinar que el guarda havia comès un “homicidi justificable”.

Quan després, un guarda va ser trobat assassinat, Jackson i uns altres dos presoners, John Cluchette i Fleeta Drumgo, van ser acusats de la seva mort. Es va argumentar que Jackson buscava venjar-se de la mort del seu amic W.L. Nolan.

El 7 d’agost de 1970, el germà de George Jackson, Jonathan, de 17 anys, va irrompre a la cort del Comtat Marin amb una metralladora i després de prendre com a ostatge el jutge Harold Haley, va demandar que George Jackson, John Cluchette i Fleeta Drumgo fossin alliberats. Jonathan Jackson va ser ferit de bala i assassinat quan s’allunyava de la cort en automòbil.

En els mesos següents, Jackson va publicar dos llibres, Letters from Prison i Soledad Brother. El 21 d’agost de 1971, George Jackson va ser metrallat al pati de la presó de San Quintín. Portava una pistola automàtica 9 mm i els oficials van dir que tractava d’escapar-se. També es va afirmar que l’arma havia estat introduïda de contraban a la presó per Davis.

Angela Davis en el llançament del seu llibre Dona, gènere i raça en el Cercle de Belles Arts de Madrid, 2005

Davis va fugir i el FBI la va nomenar com una de les “criminals més buscades”. Va ser arrestada dos mesos després en un motel novaiorquès, però en el judici va ser absolta de tots els càrrecs. Tanmateix, a causa de les seves activitats de militància, el governador de Califòrnia, Ronald Reagan, va demanar que a Davis no se li hauria de permetre fer classes a cap de les universitats estatals.

Davis va treballar com a conferenciant d’estudis afroamericans al Col·legi de Claremont, de 1975 a 1977, abans de convertir-se en catedràtica en estudis d’ètnia i de la dona a la Universitat Estatal de San Francisco. El 1977-78 se li va atorgar el Premi Lenin de la Pau entre els pobles, Davis va visitar la Unió Soviètica el 1979, on va rebre el premi i va fer de professora honorària a la Universitat Estatal de Moscou. A inicis dels anys 1990 Davis va tornar a la Universitat de Califòrnia, dictant cursos al campus de Santa Cruz (Califòrnia). El 1980 i el 1984, Davis es va presentar a les eleccions presidencials nord-americanes com a vicepresidenta del candidat comunista Gus Hall.

En el número de febrer de 1997 de la revista gai nord-americana Out es va declarar públicament lesbiana. El 2006 va ser guardonada amb el premi Thomas Merton, en reconeixement de la seva lluita per la justícia als Estats Units i al món.

Segueix-nos:

About the author

Related