Maria Aurèlia Capmany – Sóc una dona

Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.

Maria Aurèlia Capmany, Sóc una dona

Capmany2(Barcelona, 3 d’agost de 1918 – 2 d’octubre de 1991) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la del 1968 amb l’obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell del 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.

Poema sencer:

Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.
Sóc una dona, res més que una dona
no seré mai, no, un carrabiner.
Sóc una dona ben ferma i redona
sóc una dona ja ho deus haver clissat
sóc una dona i això és cosa bona,
no seré mai un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una poma
sóc una dona amb l’hormona que cal,
sóc una dona i això ja no és broma
no seré mai capità general.
Sóc una dona i n’estic ben contenta
sóc una dona no hi trobo entrebanc
sóc una dona i això ja m’orienta:
cal no seré mai director d’un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré mai bisbe i tampoc policia
cosa que em posa de molt bon humor.

Espai promocionat

About the author

Related