Antonio Gramsci – Odio els indiferents

Viure vol dir prendre partit.

Antonio Gramsci, Odio els indiferents

Gramsci(Abas, 22 de gener de 1891 – Roma, 27 d’abril de 1937), escriptor, polític i filòsof italià d’origen sard. Antonio Gramsci va ser un dels fundadors del Partit Comunista Italià, el 21 de gener de 1921.

Relacionat amb: L’estiu del 2015 vaig marxar amb SETEM a fer un voluntariat al Brasil per tal de conèixer de primera mà el Movimento dos Trabalhadores rurais Sem Terra (MST); en aquest enllaç podeu llegir un escrit on, poc abans de marxar, vaig explicar les emocions de marxar, i per què ho varem fem. Per accedir a l’escrit premeu aquí.

Text sencer:

Odio els indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i l’abúlia són parasitisme, són covardia, no vida. Per això odio els indiferents.
La indiferència és el pes mort de la història. La indiferència opera potentment en la història. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb què no es pot comptar. Torça programes, i arruïna els plans millor concebu
ts. És la matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència. El que succeeix, el mal que s’abat sobre tots, esdevé perquè la massa dels homes abdica de la seva voluntat, permet la promulgació de lleis, que només la revolta podrà derogar; consenteix l’accés al poder d’homes, que només un amotinament aconseguirà després enderrocar. La massa ignora per despreocupació; i llavors sembla cosa de la fatalitat que tot i a tots atropella: al que consenteix, el mateix que al que dissenteix, al que sabia, el mateix que al que no sabia, a l’actiu, el mateix que a l’indiferent. Alguns ploriquegen piadosament, uns altres blasfemen obscenament, però
ningú o molt pocs es pregunten: si hagués tractat de fer valer la meva voluntat, hauria passat el que ha passat?
Odio els indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d’eterns innocents. Demano comptes a cadascun d’ells: com han escomès la tasca que la vida els ha posat i els posa diàriament, què han fet, i especialment, què no han fet. I em sento en el dret de ser inexorable i en l’obligació de no malbaratar la meva pietat, de no compartir amb ells les meves llàgrimes. Sóc partisà, estic viu, sento ja en la consciència dels de la meva part el pols de l’activitat de la ciutat futura que els de la meva part estan construint. I en ella, la cadena social no gravita sobre uns pocs; res del que en ella passa és per ventura, ni producte de la fatalitat, sinó obra intel·ligent dels ciutadans. Ningú en ella està mirant des de la finestra el sacrifici i la sagnia dels pocs. Visc, sóc partisà. Per això odio qui no pren partit, odio els indiferents.

 

Espai promocionat

About the author

Related

JOIN THE DISCUSSION